El mot ca (reducció de casa) presenta una sèrie de contraccions quan va seguit d’un article masculí, ja sigui l’article determinant comú (el, els), el baleàric (es) o el personal (en). Així, aquest mot pren les formes: cal, cals, cas i can. Cal recordar que aquestes formes es donen quan l’article no es pot apostrofar amb el mot següent: cal capità, cals manescals, cas ballador, cas metges, can Cabot, etc. Però presenta la forma apostrofada quan l’article pot apostrofar-se amb el mot següent: ca l’amic, ca s’hereu, ca n’Amer, etc. Cal recordar que formes com *ca’n o *c’an no estan recollides per la normativa i, per tant, no són admissibles en cap context. En combinació amb l’article personal femení es dona la forma ca na, que es regeix per les normes d’apostrofació de l’article femení.
De manera semblant, en la toponímia balear és molt freqüent trobar-hi la forma Son, provinent de la fossilització de l’expressió ço d’en: Son Fortesa, Son Bonet, etc. Cal recordar que la forma Son adopta la forma amb apòstrof davant un mot començat per vocal: So n’Anglada, So n’Amer, So n’Eixut, etc. També, cal recordar, que amb combinació amb l’article femení forma So na, com en So na Monda o So na Dolça. A més, existeix la forma combinada amb l’article baleàric: Sos, pròpia d’alguns topònims com Sos Sastres o Sos Bessons.

Bibliografia de referència:
Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. En línia: https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/16.3.1c
Institut d’Estudis Catalans (2016). Ortografia de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. En línia: https://oiec.iec.cat/textortografia/codi/4.2.1
Bibliografia complementària:
Miralles, Joan; Gomila, Xavier i Ribes, Enric (Dirs.) (1997-2017). Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB). Institut d’Estudis Catalans. En línia: https://notib.iec.cat/