Formació de sigles

Variació geogràfica: general
Variació funcional: ús general
Etiquetes prescriptives: ús general
Categories: fonètica i prosòdia

Les sigles són el resultat de l’abreviació de dues paraules o més, principalment, a partir de l’adopció de les lletres inicials de cada mot amb significat lèxic del sintagma. Exemples:

  • Noms propis: ONU (Organització de les Nacions Unides), MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
  • Noms comuns: ETT (empresa de treball temporal), TDT (televisió digital terrestre).

Cal destacar algunes particularitats en la formació de certes sigles:

  • En el cas que una paraula sigui complexa, es poden usar dues lletres. ADN (àcid desoxiribonucleic): la d és de desoxirib(o) i la n, de nucleic
  • Algunes sigles també contenen lletres de paraules amb significat gramatical: preposició per a CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística). 
  • Alguns conten símbols: numeral (3D: tres dimensions) i altres símbols (R+D: recerca i desenvolupament).

Pronúncia

1. Algunes es llegeixen amb els noms de les lletres que el conformen, és a dir, es lletregen les lletres: TDT (te.de.te). 

2. Altres, anomenats acrònims, es pronuncien com si fossin un nom (pronúncia sil·làbica): ONU (o.nu). Per motius prosòdics, es poden inserir vocals de suport (MNAC: me.nac) o adoptar més d’una lletra d’un dels mots (Bivaldi: Bi(blioteca) Val(enciana) Di(gital). Els acrònims poden ser polisil·làbics com ONG (organització no governamental: o.e.na.ge) o monosil·làbics, com OMS (Organització Mundial de la Salut: oms). 

Prosòdia

En el cas dels acrònims, l’accent depèn de l’estructura fonològica. Tenim dues possibilitats:

-Sigla plana: si acaba en síl·laba lliure. ONU: [ɔ́]nu

-Sigla aguda: si acaba en síl·laba travada. IVAM: iv[á]m

Els altres tipus de sigles, en què es lletregen les lletres que les conformem, l’accent recau a la darrera lletra: TDT (t[e].d[e].t[é]), ADF ([a].d[e].[é].fa).

Concordança de gènere i nombre

-Les sigles adopten el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal del qual provenen: els EUA (els Estats Units d’Amèrica) i les PAU (les proves d’accés a la universitat). 

-Hi ha sigles que no admeten pluralitzar: noms propis que formen sintagmes en singular, ja que designen organismes únics (l’ONU) i sigles que provenen de sintagmes en plural, tot i estar introduïdes per un article plural (els EUA).

La marca de nombre marcat es marca gràficament en les sigles que s’escriuen en minúscula (ovni / uns ovnis) i, també, en majúscula (el CAP / els CAPs).  

Bibliografia de referència:

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. IEC [en línia]

Bibliografia complementària: