Se t’ha caigut el llapis i ara ja me call.
Un verb pronominal és un verb que té un pronom inherent que concorda amb el subjecte, però que no té una funció sintàctica pròpiament dita. Així, el pronom, en lloc de tenir una funció de complement, forma part del verb i en pot fer variar lleugerament el significat. Alguns exemples: queixar-se, desmaiar-se, recordar-se, oblidar-se, menjar-se, llevar-se o apropiar-se. Els verbs pronominals poden ser transitius o intransitius:
- Verb transitiu pronominal: S’ha apropiat tot el terreny.
- Verb intransitiu pronominal: Avui s’ha desmaiada.
Hi ha una tendència general, per influència del castellà, de fer pronominals verbs que no ho són. Aquests casos no són normatius i s’han d’evitar. A continuació, indicam alguns verbs que solen provocar dubtes:
Callar
Quan el verb callar fa referència a l’acció de ‘no dir res’, és intransitiu i no es pot pronominalitzar: No vaig aconseguir que callàs (i no *es callàs). En canvi, quan significa ‘deixar de dir alguna cosa’, callar és transitiu (no va saber callar el secret) i, en cas que el complement directe sigui una expressió amb valor neutre, es pot pronominalitzar: s’ho calla tot i no diu res.
Caure
Caure, principalment, té el significat intransitiu de ‘produir-se un moviment de translació de dalt a baix’, el qual no es pot pronominalitzar: Les fulles d’ametler cauen (i no *es cauen), li ha caigut la primera dent de llet (i no *se li ha caigut).
Tot i que la pronominalització del verb no sigui correcta, s’admeten els pronoms febles reflexius de persona en els contextos en què sigui necessari. A M’ha caigut la dent, em és un pronom de datiu (l’anomenat datiu possessiu, en aquest cas) i, per tant, necessari dins l’oració. Amb tot, no es pot pronominalitzar: se m’ha caigut la dent.
Altres verbs no pronominals que solen provocar confusió
- Baixar
- Partir
- Passar
- Pujar:
- Riure
- Sortir
