L’infinitiu condicional

Si ho haguéssiu sabut, no us hauríeu equivocat.

Tot i que de vegades s’usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. En aquests casos és més adequat utilitzar la conjunció si o un nexe condicional (en cas que/de, posat que, a condició que/de…).

Si ho hagués sabut D’haver-ho sabut, no hauria acceptat una feina tan lluny de casa.
Si tinguessin temps De tenir temps, els pares passarien més estona amb els seus fills.
En cas de no presentar-se al·legacions De no presentar-se al·legacions, la proposta continuarà endavant.
En cas de ser cert De ser cert, els pares podran demanar una reducció de jornada a l’estiu.
En cas de confirmar-se De confirmar-se, la mesura es farà efectiva a partir del 2026.
Posat que hi hagi dos progenitors D’haver-hi dos progenitors, només un d’ells podrà gaudir de la reducció de jornada.

Tampoc no és adequada la construcció a + infinitiu amb valor condicional i cal substituir-la per expressions com llevat que, si és possible, tret que, a menys que, fora que seguides del verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per això, no són acceptables construccions com a no ser que o a ser possible.

Llevat que A no ser que es limiti el preu de l’habitatge, els joves no podran independitzar-se.
Els turistes volen cases vora la mar i, si és possible a poder ser, amb piscina.
El propòsit és arribar a un acord amb el sector hoteler, si és possible a ser possible, abans de l’estiu.
No tancaré el pub si no és que m’ho demana a no ser que m’ho demani un jutge.

N’és una excepció l’expressió a jutjar per, perquè es tracta d’una fórmula fixada: A jutjar per les dades, pocs joves poden permetre’s viure sols, sense parella.