Com ja hem explicat a altres fitxes lingüístiques, el guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Es pot utilitzar per crear mots compostos (tot i que la majoria s’escriuen com un sol mot, excepte determinats casos), però també, de vegades, per relacionar prefixos i mots.
En general, no s’escriu guionet entre el prefix i el mot, excepte si l’adverbi no apareix davant un substantiu o un adjectiu i actua com un prefix, formant un conjunt lexicalitzat, és a dir, que crea un mot amb significat propi. És la diferència entre dir que Gandhi era radicalment no-violent (partidari de la no-violència) i que els presos capturats es consideraven no violents (que no són conflictius). Altres exemples els trobem en casos com aquest: la literatura de no-ficció, un pacte de no-agressió, el principi de no-intervenció, un viatge cap al no-res, llenguatge no-binari… En tota la resta de casos, no es posa guionet, sinó que el mot s’escriu aglutinat o separat per mitjà d’un espai.
