El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, més petit que la meitat del guió que s’usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs. Entre els usos habituals del guionet (separar mots a final de ratlla, enllaçar verbs amb pronoms febles i enllaçar, en els numerals, les desenes amb les unitats i les unitats amb la forma cent(e)s) destaca el fet d’unir mots originàriament diferents.
En aquests casos, pot indicar de manera sintètica la relació entre dos o més elements quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells (relació causa-efecte, autopista Palma-Inca, diccionari alemany-català, diccionari Alcover-Moll, relació qualitat-preu, partit Barça-Madrid, míssil terra-aire…) o utilitzar-se com a eina per a crear mots compostos.
La majoria de les paraules compostes s’escriuen com un sol mot, sense guionet, excepte en els casos següents:
- Si el primer element és un punt cardinal: vent de nord-est, l’empresa nord-americana, el president sud-coreà...
- Si un dels components ja porta guionet: tractat anglo-nord-americà, actriu hispano-nord-americana…
- En els compostos reduplicatius, és a dir, aquells en els quals es reitera l’element lèxic, el patró rítmic o el significat (com sol ser el cas de moltes onomatopeies): ballar un txa-txa-txa, jugar a ping-pong, caminar xino-xano, autoritzar un vis-a-vis...
- En els compostos catalans (és a dir, que no provenen d’estrangerismes), si el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes de fusta, caure d’un penya-segat, un cop al para-xocs, un para-sol per a la terrassa, la ciutat de Vila-real, ser un poca-solta, conservar en aigua-sal, un mallorquí de soca-rel, ser un busca-raons, cercar esclata-sangs, oli de gira-sol, trobar-se en un cul-de-sac, un home costa-riqueny, un mata-segells turístic de la Seu...
- Si el primer element porta accent: una pel·lícula de ciència-ficció, déu-n’hi-do, ser al més-enllà, despús-ahir…
- Si el compost inclou xifres o símbols. És habitual per a referir-se a àcids, vies interurbanes i dates assenyalades: aliments amb omega-3, embós a la Ma-20, l’aniversari de l’11-S, les càrregues de l’1-O…
- En compostos catalans en què l’aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura: abans-d’ahir, tornen els pit-roigs, Gran Premi Ciclista de Mont-real...
- En compostos formats a partir de manlleus no adaptats, si en la llengua d’origen ja duen guionet o bé s’escriuen amb els elements separats (excepte si provenen d’expressions llatines): una obra mestra de l’art-déco, treballar d’au-pair, un llibre best-seller, prendre un bloody-mary, zona chill-out, una visita del dalai-lama, tenir un déjà-vu, la indústria del foie-gras, patir jet-lag, música rock-and-roll, trobada internacional de kick-boxing, top-models de talles grans. Algunes excepcions: a cappella, off the record o femme fatale.
- En compostos de noms propis: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Salvat-Papasseit, Castella-la Manxa…
