«De» davant subjecte o complement directe

Encara us fa por (de) no utilitzar bé les preposicions?

A l’entrada anterior vam parlar sobre l’alternança de preposicions davant d’infinitiu en els casos en què aquest infinitiu fa de complement preposicional regit. En aquesta fitxa, però, parlarem de tres funcions sintàctiques que, si bé habitualment no exigeixen preposicions, quan es realitzen amb una subordinada d’infinitiu poden dur la preposició de.

Quan la subordinada substantiva d’infinitiu fa de subjecte posposat o d’atribut, la preposició de és optativa.

La seva intenció era (de) cridar l’atenció sobre aquella injustícia.
Escarrufa (d’) imaginar un món on les màquines s’encarreguin de tot.
Als treballadors els dol (de) no poder-hi fer res més.

Ara bé, amb funció de subjecte, la preposició de no apareix amb verbs de necessitat com caldre o la construcció valer més, tot i que sí que és opcional amb altres verbs amb un significat proper, com tocar, convèncer, bastar o anar bé.

Cal/Val més acompanyar les persones grans quan vagin al caixer.
Ara toca (d’) estudiar quines mesures s’aplicaran per evitar que es repeteixi la situació.

Quan la subordinada substantiva d’infinitiu fa de complement directe, en la majoria de casos la preposició de és optativa, especialment amb verbs que expressen voluntat, intenció o desig: aconseguir, aconsellar, acordar, admetre, afirmar, ambicionar, assegurar, cercar, concedir, confiar, consentir, costar, creure, decidir, deliberar, demanar, desaconsellar, desdenyar, desitjar, esperar, estudiar, evitar, exigir, impedir, imposar, intentar, interdir, jurar, justificar, lamentar, manar, negar, oferir, pensar, permetre, preferir, pretendre, procurar, prohibir, projectar, prometre, proposar, recomanar, reconèixer, recordar, refusar, resoldre, sol·licitar, témer, etc.

El director de l’oficina bancària confia (de) poder retornar a l’home part dels diners que ha perdut.
Aconsellen (d’) extremar les precaucions d’ara endavant.
S’ha acordat (de) tancar l’oficina temporalment per estudiar el cas.
Els tècnics procuraran (de) fer tot el possible per localitzar els diners.
Costa (de) creure que algú pugui ser tan pocavergonya.
Alguns treballadors han demanat (d’) organitzar una col·lecta.

Cal tenir en compte que els verbs poder, deure, soler i voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d’un infinitiu que fa de complement directe. En canvi, verbs com assajar, dir (amb el significat de proposar), mirar (amb el significat de procurar), pregar o provar (amb el significat d’intentar) sempre porten la preposició de.

Alguns treballadors volen organitzar una col·lecta.
Alguns treballadors han dit d’organitzar una col·lecta.
Alguns treballadors miraran d’organitzar una col·lecta.
Alguns treballadors provaran d’organitzar una col·lecta.