Addició de ‘es-‘ inicial

Variació geogràfica: baleàric, eivissenc, formenterenc, mallorquí, i menorquí
Variació funcional: ús general
Etiquetes prescriptives: ús general
Categories: morfologia

En alguns territoris de parla catalana, de vegades es produeix l’addició de es- al començament d’algunes paraules femenines, principalment aquelles que fan referència a objectes formats per dues peces iguals o per noms col·lectius, els quals sempre s’usen en plural. Aquesta addició es deu, sovint, a una aglutinació del nom en qüestió amb l’article precedent (normalment femení plural).

Algunes d’aquestes paraules només s’admeten en els registres informals, com en el cas de *esgraelles, *esmolles. Amb altres paraules, però, el fenomen és tan general a tots els parlars que les dues formes alternen en qualsevol registre. És el que passa amb estenalles/tenalles, estisores/tisores, estovalles/tovalles.

Bibliografia de referència:

  • Optimot (2007). Barcelona: Generalitat de Catalunya. [En línia]

Bibliografia complementària:

  • Termcat (2023). Barcelona: Generalitat de Catalunya. [En línia]