A Menorca, Eivissa i Formentera, com a la resta de parlars del català oriental, les o i u àtones es pronuncien [u]. A Mallorca, excepte a la vall de Sóller, es conserva la o àtona sense tancar-la en [u]. De totes maneres, hi ha alguns casos en què sí que es pot fer aquesta neutralització i és adequada a tots els registres.
- Determinades paraules: cobert, Joan, estofat, Josep, ovella, mon (possessiu), obert, ho (quan el pronom va tot sol davant el verb), entre d’altres.
- Síl·laba amb o àtona seguida d’una síl·laba amb i: acollir, afavorir, bocí, complir, conill, cosí, dimonió, enfosquir, empobrir, escopir, florir, mallorquí, menorquí, molí, morir, obrir, omplir podrir, política, postís, molí, rostir, sortir, tossir, violí, formiga, convidat…
Els mots anteriors s’han de pronunciar d’acord amb l’ús habitual de cada locutor, amb neutralització o sense. El que no és adequat als registres formals, però, és la pronunciació [o] de la u àtona. Així, cal articular [u] la u de les paraules següents: ajupir, bullir, curiós, estudiar, fugir, humitat, municipal, muntar, muntanya, subornar, etc. També s’ha d’anar amb compte amb les dues primeres persones del plural del present de subjuntiu dels verbs voler i poder, les quals solen pronunciar-se amb [o] per la influència que exerceixen la resta de formes verbals. Hem de dir (i escriure), però, puguem i pugueu (no *poguem ni *pogueu), vulguem i vulgueu (no *volguem ni *volgueu).
Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Puigròs i Caldentey, Maria Antònia (2001). «Anàlisi del sistema vocàlic balear», Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura (12), p. 105-125. [En línia]