En la majoria de parlars orientals, les vocals [e], [ɛ] i [a] esdevenen vocal neutra ([ə]) en posició àtona. La reducció vocàlica s’ha de fer tant als registres formals com als informals.
contesta [é] > contesteu [ə]
gel [ɛ́] > geleu [ə]
casa [á] > caseta [ə]
De totes maneres, hi ha un seguit d’excepcions, en què es pot emprar tant [e] com [ə] en posició àtona a qualsevol registre:
- Augmentatius i diminutius per derivació: peuet, terreta, neueta, festeta, festassa, ventet, etc.
- El grup –ea–: cereal, lineal, teatre, hectàrea, creació, nàusea, balear, idealisme, impermeable, realisme, aleatori, aeroport, etc. També quan a canvia a e per morfologia nominal o verbal, com en el cas d’hectàrees.
- Algunes formes verbals: Verbs com aixecar, cremar, deixar, llepar, pesar, quedar o vessar, que tenen una e tancada en les formes amb radical tònic (aixeca, quedam, cremes, etc.) la mantenen en les formes amb radical àton (aixecar, quedarem, cremaves, etc.).
En els manlleus, els cultismes i els neologismes, la situació és diferent: com que no són el resultat de l’evolució natural de la llengua i moltes d’aquestes paraules ens han arribat a través d’altres llengües (sobretot la castellana), hi ha certa tendència, en alguns parlants, a no fer la neutralització. Tot i que no fer aquesta reducció vocàlica s’accepta en els registres informals, en els registres formals sí que es recomana fer-la per coherència amb el que passa amb la resta de mots patrimonials.
Per tant, s’haurien de pronunciar amb vocal neutra els mots següents, entre d’altres: cúter, karate, progre, ídem, làser, classe, base, enorme, tigre, Londres, òpera, placebo, piràmide, fase, cable, frase, sèrie, alcalde, barbàrie, bàsquet, càncer, catàstrofe, còctel, cúspide, forense, higiene, impune, infame, informe, líder, trípode, unànime, mecànic, mediterrani, expectació, impermeable o meteorologia.

Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2022). Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]