Vestida per matar o per a matar?
A entrades anteriors ja vam estar parlant sobre les diferències d’ús entre per i per a tant amb valor temporal com espacial. Deixant de banda casos limítrofs, emprar una preposició o l’altra és sobretot una qüestió de significat. A grans trets, per indica un lloc o un temps no delimitat exactament en què transcorre una acció (Per l’agost Tom Holland serà per Palma), o també la causa que provoca aquesta acció (Molts fans estan emocionats per la seva arribada), mentre que per a indica sobretot destinació (S’ha organitzat una recepció per a l’actor).
En canvi, la idea de finalitat i destinació davant infinitiu provoca tanta incertesa que, tot i que es recomanen unes formes en lloc d’unes altres, en la major part dels casos es pot emprar indistintament per i per a, tant en el registre formal com al registre informal. De totes maneres, tot seguit observarem algunes preferències i recomanacions al registre formal.
Preferència per la preposició per
- Construccions finals prototípiques: s’expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per què es fa una cosa:
- La gent consulta les xarxes per saber quin dia arribarà.
- Zendaya no vindrà per no causar massa enrenou.
- Porta diversos homes vigilant-lo per poder viatjar segur.
Preferència per la preposició per a
- Construccions finals no prototípiques: la preposició depèn d’un sintagma nominal i només expressa el propòsit que es vol aconseguir, no el motiu. A més, l’oració porta un verb estatiu, és a dir, que expressa un estat o una qualitat del subjecte, i no una acció realitzada per ell.
- La seva presència servirà per a promocionar una nova pel·lícula.
- L’estada serà curta, però bastarà per a conèixer l’Illa.
- L’actor vol tenir una residència a Mallorca i no li manquen diners per a comprar-la.
- La visita d’actors com ell és necessària per a impulsar la indústria cinematogràfica.
- La policia local emprarà tots els recursos disponibles per a garantir la seguretat de l’artista.
- Oració passiva o impersonal amb verbs d’acció
- Es treballarà per a aconseguir que no hi hagi aglomeracions.



Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
Bibliografia complementària:
- Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]