Feliços per sempre o per a sempre?
A entrades anteriors ja vam introduir la problemàtica entre per i per a, a més de parlar sobre les situacions en què ambdues preposicions s’empraven amb un valor espacial. Aquest cop ens centrarem en els casos en què per i per a tenen un valor temporal.
Amb relació al temps, per pot indicar que alguna cosa succeeix al voltant d’una festivitat, un esdeveniment, un dia, un mes o una estació de l’any.
Per Sant Jordi, les llibreries tindran un 80% de descompte.
Per les rebaixes, els preus baixaran tres vegades més que a l’any passat.
Es preveu que les obres per crear la facultat de Periodisme comencin pel juny (o comencin al juny).
Per l’estiu es restringirà l’entrada de turistes a les platges (o A l’estiu).
Per dilluns, s’espera una baixada del preu de la benzina de més del 50%.
Per altra banda, la preposició per també pot expressar durada quan va seguit d’un nom quantificat que designa un interval de temps:
Es duplicarà l’import de les pensions per dos mesos.
Per ara, no s’hauran de pagar pus imposts.
Per un any el Govern finançarà la matrícula universitària a tots els joves que aprovin les PBAU.
Cal tenir en compte que la localització temporal relativa a les parts del dia s’indica amb a o de. La solució amb per, existent antigament, s’evita en els registres formals.
A partir de juny, el transport públic mantindrà la mateixa freqüència de nit.
S’obri una nova sala de cinema que tindrà sessions també al matí.
Per altra banda, es pot utilitzar tant per com per a quan designam el límit temporal d’alguna cosa:
Ambdues parts han promès arribar a un acord sobre la problemàtica dels cotxes per/ per a avui mateix.
Les obres del nou parc natural estaran enllestides per/ per a abans de Nadal.
Primer cal organitzar les revetlles; les eleccions les deixarem per/per a més tard.
De totes maneres, amb l’adverbi sempre és preferible la preposició per, tot i que ambdues són adequades.
Oblida’t de la declaració de la renda per/per a sempre més!




Bibliografia de referència:
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]
- Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]