Per què perquè i per a què? Perquè són diferents.

Les formes perquè, per què i per a què (amb accent i sense) se solen barrejar als textos, com si fossin intercanviables, car hi ha molta vacil·lació. Un dels consells que es donen sovint al respecte és emprar per què (separat) quan es tracta d’una oració interrogativa i perquè (junt) quan es tracta d’una oració causal. Això és cert, però es tracta d’una informació incompleta que cal matisar. El que sí que és inamovible és que sempre porta accent. A continuació explicarem quan es fa servir una forma o l’altra.

Perquè

• Conjunció: resultat de la combinació de per + que i de per a + que, pot expressar una causa (de manera similar a ja que o com que) o una finalitat (equival a a fi que, amb la finalitat que o per tal que). En aquesta mena de frases afirmatives, mai no és adequat utilitzar per a què. Per altra banda, cal recordar que tant el perquè de causa com el de finalitat poden formar part d’una interrogació directa, de manera que no sempre que vegem un interrogant ho hem d’escriure separat.

Els joves no marxen de casa perquè no volen o perquè no poden?

Els joves no s’independitzen perquè el preu de l’habitatge és molt elevat.

S’hauria de regular el preu del lloguer perquè els joves puguin accedir a un habitatge.

• Nom: la conjunció perquè pot ser substantivada si la precedeix un article, per tant, es pot fer servir com un nom que equival a la raó o la causa. A més, com tots els noms, pot formar el plural.

Els propietaris dels immobles han exposat els perquès del seu refús respecte a aquesta mesura.

El perquè d’aquests preus es troba en el turisme.

Compte!

En català no és adequat en el registre formal l’ús de l’expressió com + perquè. En aquests casos es recomana fer servir només perquè:

Hi ha molta demanda turística perquè els surti rendible posar preus fixos.

Hi ha molta demanda turística com perquè els surti rendible posar preus fixos.

PER QUÈ

• Preposició per + pronom interrogatiu què: equival a per quina raó i sol emprar-se a les oracions interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d’un fet o situació.

Per què triga tant a fer-se una llei que reguli el preu del lloguer?

No se sap per què els sindicats no es reuneixen ni cedeixen en les seves demandes.

• Preposició per + pronom relatiu què: equival a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals.

Aquests són els motius per què no han arribat a cap acord.

Un dels drets per què hauria de lluitar qualsevol ciutadà és el d’un habitatge digne.

Compte!

En català no és adequat en el registre formal l’ús de l’expressió no tenir per què + infinitiu. En aquests casos és recomanable substituir-la per d’altres:

Els joves no hauríem de viure en condicions infrahumanes.

Els joves no tenim per què viure en condicions infrahumanes.

No cal que les famílies pateixin les conseqüències del desacord entre sectors.

Les famílies no tenen per què patir les conseqüències del desacord entre sectors.

PER A QUÈ

• Oracions interrogatives: Es fa servir en oracions interrogatives directes i indirectes per qüestionar el motiu o la finalitat de l’oració principal. En nombrosos contextos, és possible tant l’ús de per a què com per què interrogatiu, però el matís de significat és diferent.

Per a què serveixen totes les manifestacions que s’estan organitzant? Per pressionar un acord entre ambdues parts (qüestiona la finalitat o objectiu de les manifestacions).

Per què s’estan organitzant totes aquestes manifestacions? Perquè no hi ha un acord entre ambdues parts (qüestiona la causa de les manifestacions).

Algunes persones es demanen per a què tantes queixes si, tanmateix, les coses mai canvien.

• Oracions afirmatives: substitueix els pronoms relatius el qual, la qual, els quals o les quals, però la construcció resultant és una mica forçada, i per això no se’n recomana l’ús.

Sembla que el conflicte per a què es demanen solucions no es resoldrà aviat.

Sembla que el conflicte per al qual es demanen solucions no es resoldrà aviat.