Diferència entre «gran» i «gros»

Actualment, el gran es menja el gros.

En català hi ha dos mots, gran i gros, que només tenen un equivalent en castellà, grande. Quan es produeix aquesta manca de correspondència entre les dues llengües, a causa de la força de la interferència, de vegades passa que el mot menys semblant al castellà, tendeix a desaparèixer. És per això que, a poc a poc, gran va ocupant tot l’espai, mentre que gros recula.

Gran és un adjectiu que es relaciona sobretot amb l’extensió i l’espai, és a dir, que algú o alguna cosa tenen unes mesures considerables que excedeixen les ordinàries, unes mesures relatives a la capacitat, la quantitat, la intensitat, etc. En canvi, gros és un adjectiu que es refereix al volum que ocupa un objecte i a la seva mida. Així una habitació pot ser gran (ocupa una gran extensió), mentre que un ca pot ser gros (ocupa un gran volum).

La frontera entre gran i gros sol presentar dubtes, perquè no sempre és clara. Per explicar-ho de forma entenedora, farem tres apartats: els objectes físics, les entitats no físiques i les persones.

• Objectes físics: Tots els objectes físics tenen un volum, però alguns, a més, tenen capacitat. En el cas dels objectes físics que només tenen volum (un pa, una pedra, una fulla d’un arbre, un peu, un televisor), només poden ser grossos. Els animals s’assimilen a objectes físics, i per això un ca mastí és més gros (no més gran) que un pequinès. Pel que fa als objectes físics que poden tenir volum i capacitat (una olla, una botella, una sala, una casa, un carrer, una ciutat), quan es fa referència a la capacitat, empram gran, mentre que quan parlam de les dimensions i el volum que té, empram gros. Tot seguit us deixam alguns exemples:
  • Una taula és gran si s’hi poden posar moltes coses damunt, però és grossa si a causa del seu volum no es pot pujar per unes escales.
  • Una capsa de cartó és gran si s’hi poden ficar moltes coses, però és grossa si no hi cap perquè ocupa massa espai.
  • Un paraigua és gran si pot protegir de la pluja còmodament a dues persones, però és gros si plegat no hi cap enlloc.
  • Una motxilla és gran si es pot omplir de moltes coses, però és grossa si no es pot posar sota el seient.
  • Un cotxe és gran si és espaiós per dins, però és gros si és difícil d’aparcar a un aparcament estàndard.

De totes maneres, normalment, quan un objecte té un gran volum, també té una gran capacitat, de manera que es pot dir indistintament una sala gran o una sala grossa, un edifici gran o un edifici gros, un camp gran o un camp gros, un estadi gran o un estadi gros… En cas que l’enunciat es refereixi en concret al volum o a la capacitat, sí que s’ha d’emprar adjectiu adequat.

El nou institut és molt gran, amb capacitat per a més de cinc mil alumnes.

*El nou institut és molt gros, amb capacitat per a més de cinc mil alumnes.

El nou institut és molt gros; a diferència de l’anterior, aquest té quatre pisos.

*El nou institut és molt gran; a diferència de l’anterior, aquest té quatre pisos.

• Entitats no físiques: Es poden emprar gran i gros indistintament, tot i que quan l’adjectiu es troba anteposat és més habitual l’ús de gran (sentia una gran pena, havia estat una gran pèrdua), mentre que quan l’adjectiu va posposat al nom és més habitual l’ús de gros (sentia una pena molt grossa, havia estat una pèrdua molt grossa).

• Persones: Quan aplicam l’adjectiu gran de manera posposada a persones (un gran savi, una gran persona, un gran criminal, el gran Ausiàs March), significa ‘que ultrapassa el nivell ordinari quant a la condició, els mèrits, les qualitats intel·lectuals, morals’. També s’aplica als infants amb el significat d’avançat en edat i en alçada (el nin més gran va resultar ferit) i també pot significar alt, per la correlació entre creixement i estatura.