Preposicions davant la conjunció «que»

Alerta amb les preposicions que el que s’endugué.

En català hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d’una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s’elideix en els registres formals. Per tant, les preposicions a, de, en i amb s’elideixen davant la conjunció que. Aquí en teniu alguns exemples:

La gent encara no s’adona que la situació és molt greu.
El partit d’esquerres confia que tindrà el suport d’altres partits.
El president s’oposa que es modifiqui la llei.
En cas que es reprengui el concert, se n’informarà els assistents.
Conscient que n’era responsable, va dimitir.

Això no obstant, quan s’elideix la preposició de vegades es generen construccions molt forçades. Per aquest motiu, es poden fer servir diverses estratègies per aconseguir que les construccions resultin més naturals:

• Amb un sintagma nominal com el fet, el dret, la idea, la possibilitat:
  • El president s’oposa al fet que es modifiqui la llei.

• Amb un infinitiu:
  • Volem contribuir a aconseguir que els tràmits siguin els mínims.
  • La solució consisteix a organitzar els voluntaris en grups.
  • Els residents d’altres països no renuncien a poder votar.

Compte! L’expressió des de que és incorrecta. Tal com hem vist, davant de que la preposició de desapareix.

Des que van començar les obres, la gent està més tranquil·la.

D’ençà que van començar les obres, la gent està més tranquil·la.

En tots aquests casos, el que no admet una preposició avantposada és la conjunció que. Cal no confondre-la amb el pronom què, que sí que admet una preposició davant.

L’edifici en què es va produir l’incident no presentava desperfectes. (El pronom relatiu què equival a el qual.)
Encara no saben amb què començaran. (El pronom relatiu què equival a quina cosa.)