Vocal neutra [ə] en posició tònica

En gran part dels parlars baleàrics existeix la vocal neutra tònica ([ə]). Aquesta vocal apareix en mots que es pronuncien amb e oberta [ɛ] en central i amb e tancada [e] en nord-occidental i valencià. Es tracta de mots com ara cadena, cera, ple, sec, fred, abella i dels derivats amb el sufix –ès/-es(a) (francès, …

Variació geogràfica: baleàric, eivissenc, formenterenc, mallorquí, i menorquí
Variació funcional: registres formals, registres informals, i ús general
Etiquetes prescriptives: acceptable i ús general
Categories: fonètica i prosòdia

En gran part dels parlars baleàrics existeix la vocal neutra tònica ([ə]). Aquesta vocal apareix en mots que es pronuncien amb e oberta [ɛ] en central i amb e tancada [e] en nord-occidental i valencià. Es tracta de mots com ara cadena, cera, ple, sec, fred, abella i dels derivats amb el sufix –ès/-es(a) (francès, riquesa), –et/-et(a) (petitet, camiseta) o –ej(ar) —en les formes verbals amb accent en el radical (aireig, de airejar; mareig, de marejar; verdeja, de verdejar).

Les localitats on es pronuncia e oberta [ɛ] en lloc de vocal neutra [ə] en posició tònica són les següents:

1) A Mallorca: Alaró, Binissalem i Lloseta

2) A Menorca, a la part oriental de l’illa (Maó, es Castell, Sant Lluís, Sant Climent, Alaior, es Mercadal i Fornells)

3) A Eivissa: Sant Josep de sa Talaia i Sant Antoni de Portmany.

Bibliografia de referència:

  • Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia

Bibliografia complementària:

  • Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [En línia]