V Jornades de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: L’estàndard i els models de llengua

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) organitza les V Jornades de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: L’estàndard i els models de llengua, gràcies al suport de la Universitat de les Illes Balears i la Direcció General de Política Lingüística.

Aquestes jornades estan enfocades als professionals de la comunicació (locutors, presentadors, periodistes, redactors), però també al públic general interessat en l’ús que es fa de l’estàndard als mitjans. L’objectiu principal d’aquestes jornades és reflexionar sobre la importància de l’estàndard als mitjans de comunicació, així com donar a conèixer els models de llengua més adequats a diferents àmbits, registres i canals. Les jornades s’organitzaran en 4 sessions que es faran cada dijous des del 10 de novembre fins a l’1 de desembre. Els actes es faran a l’edifici Ramon Llull, al Campus UIB, seguint els horaris indicats a cada un dels actes. També s’ofereix la possibilitat d’assistir-hi de forma telemàtica. A més, a qui ho sol·liciti, se li facilitarà un certificat d’assistència.

A continuació podeu trobar tota la programació, així com un detall sobre el recorregut professional dels ponents. A poc a poc s’anirà afegint més informació.

Programació

SESSIÓ 1 (10 DE NOVEMBRE)

Títol: «Llengua estàndard i models de llengua»

Ponent: Ivan Solivellas (UPF)

Horari: 18:00-20:00 h

Lloc: Ramon Llull, Campus UIB

Resum:

Al llarg dels anys, s’ha parlat molt sobre el model de llengua dels mitjans, de l’escola, de l’administració pública, etc., i s’ha parlat també de l’estàndard. Tanmateix, en l’actualitat encara hi ha moltes incògnites sobre aquesta qüestió, especialment entre els especialistes de la comunicació. En aquesta ponència, per tant, s’abordarà la qüestió de l’estàndard, com a model de llengua de referència, i el procés d’estandardització. A més, es tractarà la qüestió de l’estàndard i les varietats, així com els reptes actuals i de futur de la llengua catalana pel que fa al procés d’estandardització i a l’establiment d’un model de referència.

SESSIÓ 2 (17 DE NOVEMBRE)

Títol: «L’estàndard en l’oralitat. Pràctica i teoria»

Ponent: M. Antònia Puigròs (CESAG)

Horari: 18:00-20:00 h

Lloc: Ramon Llull, Campus UIB

Resum:

L’objectiu d’aquesta ponència és realitzar una descripció del tractament que es fa de les pronúncies pròpies del parlar baleàric a la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Es durà a terme també una anàlisi de les solucions lingüístiques que s’empren als programes informatius de la Televisió Pública de les Illes Balears i d’aquelles pronúncies que podrien tenir cabuda en els espais en què el presentador no parteix d’un text escrit. Ja per acabar es pretén establir un debat entre els assistents respecte de quins dels trets fonètics esmentats es podrien acceptar en el col·loquial mediatitzat, és a dir, a les sèries de producció pròpia.

SESSIÓ 3 (24 DE NOVEMBRE)

Títol: «L’estàndard mediàtic i els registres funcionals»

Ponent: Rosa Calafat (UIB)

Horari: 18:00-19:30 h

Lloc: Ramon Llull, Campus UIB

Resum:

La diversitat funcional del llenguatge en un àmbit d’ús tan simbòlic com el dels mitjans de comunicació (diaris, ràdios, televisions, xarxes i plataformes digitals) és, per força, un tema complex. La dificultat augmenta quan parlam d’una llengua com la catalana, la situació sociolingüística de la qual l’obliga a compartir espais referencials d’ús. L’objectiu de la conferència és oferir eines per a una bona adequació lingüística en l’àmbit periodístic.

SESSIÓ 4 (1 DE DESEMBRE)

Títol: «Estàndard i models de llengua a les xarxes socials» (Taula rodona)

Ponents: Àngel Aguiló (IB3), Adrià Castells (UV) i Neus Duran (@historiesalafresca)

Horari: 18:30-20:00 h

Lloc: Ramon Llull, Campus UIB

Resum:

Actualment, molts mitjans de comunicació han creat un perfil a les xarxes socials més populars i des d’allà difonen la seva informació. Les xarxes socials han obert un nou món als periodistes, els quals han d’informar encara més aviat que abans, establir un contacte més estret amb el seu públic i adreçar-s’hi adequadament. La tria lingüística es converteix en una decisió clau en aquests casos.

En aquesta taula rodona, conversarem sobre el model lingüístic dels mitjans de comunicació en català a les xarxes socials. Per això, abordarem qüestions com les dificultats que es troben els mitjans de comunicació i els influenciadors a l’hora de fer contingut en català a les xarxes socials, els reptes a l’hora d’escollir un model lingüístic i la relació a les xarxes entre els mitjans de comunicació o els influenciadors amb el seu públic, entre altres temes.

Ponents

IVAN SOLIVELLAS

Ivan Solivellas (Palma, 1992) és graduat en Llengua i Literatura Catalana (UIB, 2015) i doctor en Traducció i Ciències del Llenguatge (UPF, 2021). A més, ha cursat el màster de Formació del Professorat (UIB, 2016) i d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies (UOC, 2017). Ha estat professor associat a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (curs 2017-2018; curs 2021-2022) i investigador predoctoral i professor a la Universitat Pompeu Fabra (2018-2021). Les seves principals línies de recerca se centren en l’estudi del lèxic i de les ideologies lingüístiques, especialment pel que fa a les ideologies sobre l’estàndard. Actualment és investigador postdoctoral Margarita Salas a la Universitat Pompeu Fabra i fa una estada a la Universitat Rovira i Virgili, amb el grup d’Investigació en Llengua i Lingüística (ROLLING). A més, du a terme un projecte de recerca, finançat amb la beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, sobre les percepcions lingüístiques a l’Alguer.

MARIA ANTÒNIA PUIGRÒS

Maria Antònia Puigròs Caldentey (Manacor, 1973) és doctora en Filosofia i Lletres (UAB). Ha impartit docència a la diplomatura de Magisteri, a les llicenciatures i graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i Relacions Públiques, així com al màster d’Els Reptes de la Comunicació al Segle XXI (CESAG-UIB) i al màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (URV).

Pel que fa al vessant de la investigació, ha estat membre del grup de recerca a Llengua i Mèdia (UAB, 2005-2010) i ha participat en diversos projectes com Les interrelacions dels discursos oral i escrit a l’audiovisual (UAB) o Nous discursos audiovisuals per a noves exigències socials (UAB). Entre les seves publicacions podem destacar: El model de llengua a TVE a les Illes Balears: anàlisi fonètica i morfològica (2003), Guia fonètica per a les televisions locals (2009, amb David Paloma, Albert Rico i Anna Torrent), Llibre d’estil d’IB3 (2006, amb Catalina Company) i Criteris d’elocució i exercicis de pronunciació (2007, amb Ferran Tolosa i Paula Amengual).

Les seves línies de recerca s’han centrat en els models lingüístics dels mitjans de comunicació. Actualment, és membre del grup de recerca Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política en el Món Contemporani (UIB) i treballa al CESAG.

ROSA CALAFAT

Rosa Calafat (Andratx, 1963) és doctora en Filologia Catalana (1993) i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Entre el 2008 i el 2011 fou tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació (Institut d’Estudis Catalans). Fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (2009-2013).

Les dues línies principals d’investigació són la Sociolingüística històrica: la producció textual català, llatí i l’espanyol al segle XVIII; i la Lingüística Aplicada: planificació lingüística i anàlisi del discurs.

Actualment, és coordinadora de Política Lingüística de la UIB i és la investigadora principal del projecte competitiu: “Les gramàtiques bilingües i trilingües, llur vinculació amb Europa. L’ensenyament a Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX”.

Destaquen els seus estudis sociolingüístics: La imposició de l’espanyol a l’alta administració pública mallorquina (1995), Sabotatge a la llengua catalana (1999), Recursos lingüístics i resistència cultural (2007), La culturalització del terme de la segona oralitat (2007), Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge: Tractat epistemològic del llenguatge políticament correcte (2010), Torcebraç entre dues cultures: De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions (2010) i Per a un ús ètic del llenguatge (2010)

ADRIÀ CASTELLS

Adrià Castells Ferrando és llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha sigut professor d’Estudis Catalans a la Universitat de Budapest -Eötvös Loránd Tudományegyetem-, i a la Universitat de Szeged -Szegedi Tudományegyetem-, les dues a Hongria, entre el 2001 i el 2003; i a la University of Manchester, al Regne Unit, entre el 2004 i el 2015, on ha impartit
docència sobre llengua i literatura catalanes, i comunicació i estudis culturals. A més, ha organitzat seminaris, tallers i ponències, i ha assessorat en matèria cultural en l’organització internacional d’activitats de promoció cultural i acadèmica.
En el camp acadèmic, també ha impartit classes de formació de professorat i de capacitació lingüística i professional a la Universtitat CEU-Cardenal Herrera (València), i ha participat en molts cursos i tallers sobre noves metodologies i processos d’aprenentatge i ensenyament de llengües, sobretot pel que fa al català com a llengua estrangera. Com a assessor lingüístic, ha sigut tècnic lingüístic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), i fa recerca en el camp dels mitjans audiovisuals i concretament sobre els model de llengua en la televisió valenciana. Actualment és professor de l’EOI i professor associat al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Pel que fa a la certificació lingüística oficial en valencià, ha sigut membre de la Comissió de Programes i Proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV), que s’ha encarregat de preparar l’adaptació del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües a les noves proves de la JQCV. També ha sigut membre actiu en la formació de la CIEACOVA, l’ens certificador de les universitats valencianes. Ha format part de la Comissió de Programes i Proves i de la Comissió d’Avaluació. Igualment, ha organitzat i ha impartit nombrosos cursos i jornades de formació per als examinadors i avaluadors de les proves de certificació lingüística de les universitats valencianes.

ÀNGEL AGUILÓ

Àngel Aguiló Palou (Palma, 1980) és comunicador i periodista. La seva trajectòria professional sempre ha estat relacionada amb els mitjans de comunicació. Ha estat reporter d’esports i coordinador de redacció a IB3 Televisió (2005-2018). També ha col·laborat amb altres mitjans de comunicació com Cadena SER, Diari de Balears i Última hora. Des del 2018 treballa com a director de concursos per al Grup Mediapro i, en l’actualitat, és director del concurs «Jo en sé + que tu» (IB3 Televisió) i col·laborador del programa «Téntol» (IB3 Ràdio). A més, recentment ha començat a escriure a la revista El Temps. És una figura pública reconeguda per la seva activitat a les xarxes socials, d’on són populars els seus vídeos en defensa de la llengua catalana.

NEUS DURAN

Neus Duran Massanet (Manacor, 2000) és educadora i instagrammer. Es va graduar en Llengua i Literatura Catalanes (UIB) i actualment cursa el màster de Formació del Professorat (UIB). Va enfocar el seu TFG en el fenomen de bookstagram en català i la seva repercussió: “El Reducte Català: els bookstagrammers i les transformacions del valor literari”. Sempre relacionada amb el món editorial i de l’educació, va fer pràctiques a Lleonard Muntaner, Editor, tot i que ara és educadora de Mallorca Literària i col·labora amb l’editorial Cruïlla per adaptar els seus llibres a la nova llei d’educació del CAIB. A més és una figura pública reconeguda pel seu compte d’Instagram (@historiesalafresca), on parla de llibres.