Diccionaris

Gràcies a Internet, avui en dia tenim a mà tota una mar de recursos que ens permeten resoldre qualsevol dubte. El problema es troba en el fet que és molt fàcil perdre’s. Per altra banda, en el món dels mitjans de comunicació, la immediatesa és clau, per la qual cosa de vegades és més ràpid cercar el dubte un mateix que esperar que un altre ho solucioni.

Amb l’objectiu de facilitar la vostra tasca, hem fet un recull de diccionaris de consulta en línia que us poden ser molt útils per verificar la correcció d’una paraula concreta. Alguns són de coneixement general, però d’altres són desconeguts, pel fet de ser més concrets. Es troben classificats segons si es tracten de diccionaris generals, específics, terminològics o sobre l’oralitat. A més, us proporcionam l’enllaç directe, una breu descripció i una altra una mica més extensa sobre allò que trobareu a cada diccionari.

Diccionaris generals

«És un diccionari general perquè recull les unitats lèxiques de la llengua, tenint en compte la variació que hi ha en el seu si. Per això conté paraules pròpies del lèxic comú al costat de paraules clarament marcades per la seva localització geogràfica (variants dialectals), pel seu ús en un grup social diferenciat (variants socials) o per la pertinença a una àrea del saber determinada (paraules de lèxics especialitzats). És un diccionari monolingüe perquè tant les entrades que conté com les definicions i els exemples estan escrits en la mateixa llengua, el català. És un diccionari normatiu perquè aquest és el seu propòsit: incloure els mots, les locucions i els sintagmes que són considerats correctes per la norma acadèmica, després d’haver estat estudiats i, finalment, aprovats per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans» (DIEC2, «Presentació»)

El DCVB és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català. No pretén ser un diccionari normatiu, sinó que «es tracta d’un diccionari integral, que reuneix els materials de la llengua literària, dialectal, antiga i moderna» (DCVB, «Introducció»). La publicació del diccionari acabà el 1962 i, per tant, s’ha de consultar tenint en compte el seu valor com a repertori lexicogràfic històric.

«El Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC) com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC). Aquest cabal lèxic és tractat amb criteris lexicogràfics actuals.

Són característiques d’aquesta obra: La diferenciació d’entrades amb criteris purament formals, la diferenciació d’accepcions amb criteris semàntics i sintàctics, l’ordenació de les accepcions per freqüència d’ús, la inclusió d’informacions d’ús relatives a la morfologia, la sintaxi i la variació dialectal o funcional, el marcatge en les definicions dels elements extrínsecs, és a dir, els arguments que selecciona el mot definit i la proliferació de les exemplificacions, en forma de combinacions freqüents i d’exemples d’ús» (DEIEC, «Sobre el diccionari»).

«L’aplicació de consulta pública a la BDLex permet l’accés a partir de les entrades dels diccionaris. Atès que alguns diccionaris foren publicats amb anterioritat a la consolidació de la normativa de l’IEC (amb la consegüent diversitat ortogràfica que això representa), la BDLex incorpora la informació necessària per permetre la consulta simultània a tots els diccionaris. Així, cada una de les entrades ha estat associada a, com a mínim, una forma normalitzada que juntament amb la forma original de l’entrada permet l’accés a la informació continguda en els diccionaris» (BDLEX, «Presentació»)

Diccionaris específics

«Cada article del diccionari consta d’una entrada (el lema, que és la forma que la identifica i encapçala) i d’una o diverses llistes de sinònims, disposades per accepcions (els diferents sentits o significats de l’entrada)» (Diccionari de sinònims Albert Jané, «Instruccions d’ús»)

El primer volum, dedicat només a mots, conté cinc parts: a) mots correctes, b) procedència d’aquests mots, c) algunes qüestions gramaticals, d) recull de “barbarismes”, e) índex alfabètic (que mena a les entrades correctes). El segon volum conté entrades correctes (amb sinònims i exemples d’ús) i entrades que no ho són (es fa constar com es poden dir de manera acceptable). L’ús de l’asterisc, un o dos, en aquest volum indica si són més o menys acceptables (Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana, «Presentació»)

«Diccionari conceptual d’expressions lexicalitzades, que relaciona conceptes amb expressions lexicalitzades de naturalesa gramatical diversa, allò que en la gramàtica tradicional s’han anomenat genèricament locucions i frases fetes. Per a cada informació lexicalitzada es proporciona informació gramatical i lingüística diversa» (Diccionari de sinònims de frases fetes. M.Teresa Espinal, «Presentació»).

Obra de caràcter onomàstic que estudia els noms propis catalans (topònims i antropònims). L’índex conté ordenats alfabèticament tots els noms de lloc i de persona tractats en l’obra, a més d’indicar-ne la situació exacta al text.

«Aquest projecte pretén mostrar la toponímia actual no urbana de les Illes Balears, actualitzar les dades toponímiques obtingudes els darrers anys, orientar les persones usuàries dels topònims en els aspectes gràfics i formals d’acord amb la normativa ortogràfica i gramatical vigent, i ajudar l’administració en la tasca de retolació dels indrets toponímics amb la deguda grafia i forma» (NOTIB, «El Projecte»)

«Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, cartografia, etc.)» (Nomenclàtor mundial, «Presentació»).

  • BOBNEO (Banc de neologismes): consulta de paraules noves documentades en l’ús social i que no es troben recollides als diccionaris generals.

«BOBNEO és una base de dades de neologismes lexicogràfics, és a dir, de paraules noves documentades en l’ús social (premsa d’àmplia difusió, revistes de temes generals, textos radiofònics i audiovisuals, textos de xarxes socials, etc.) i que no estan repertoriades en el corpus lexicogràfic d’exclusió (per al català, el Diccionari de la llengua catalana – DIEC2 i, per al castellà, el Diccionario de la lengua española – DLE). Les dades de BOBNEO descriuen l’ús i mostren explícitament la font i la data del document d’on s’ha extret cada neologisme, sense valorar-ne la correcció ni la necessitat. BOBNEO conté els neologismes recollits des de l’any 1989, any en què es va posar en marxa l’Observatori de Neologia, i s’actualitza constantment amb la feina de detecció de neologismes que fan els observatoris de neologia en llengua catalana i castellana» (BOBNEO, «Inici»).

  • Garbell: consulta neologismes documentats a mitjans de comunicació i que no es troben recollides als diccionaris generals.

«El Garbell és un analitzador de la diccionariabilitat dels neologismes catalans. Com qualsevol garbell, separa el gra de la palla: el gra són els neologismes adequats, ben formats, estables en l’ús, freqüents i necessaris, és a dir, els neologismes que són més aptes per ser incorporats en el diccionari, de tot el conjunt de paraules noves que van apareixent en els usos orals i escrits en català. I la palla són els neologismes efímers, locals, inadequats i poc estabilitzats en l’ús que no són bons candidats per al diccionari» (Garbell, «Inici»).

  • Diccionari.cat: consulta, en un mateix espai, el Gran Diccionari de la llengua, el Diccionari de sinònims Franquesa, el Conjugador català i 8 diccionaris bilingües que relacionen el català amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià.
  • Lèxic Obert Flexionat de Català: consulta la flexió de noms, adjectius i verbs, així com topònims i gentilicis, noms deverbals, manlleus i la divisió sil·làbica de mots.

«El LOCF neix amb la finalitat de respondre moltes de les preguntes que sorgeixen quan es treballa amb texts en català, com per exemple: Com es conjuga el verb dirigir? Quin és el plural de llapis? Quin és el gentilici per a Àustria? Amb quines síl·labes es divideix la paraula abstrusament? Quantes síl·labes té intuïció? Quin substantiu s’utilitza per denominar l’acció del verb aclucar? De quina llengua prové el manlleu afrikaans?
Per obtenir tota aquesta informació només cal escriure la paraula que ens interessa en la casella de cerca. A continuació, apareixerà tota una pàgina amb informació relacionada amb aquesta paraula. També es pot buscar una paraula a partir del seu inici o amb la seva terminació» (Lèxic Obert Flexionat de Català)

Aquesta base de dades, recull els neologismes documentats en textos generals dels anys 2010 al 2016. Són textos de premsa escrita d’àmplia difusió, revistes de caràcter general i textos radiofònics. La tasca de l’Observatori en la recollida de neologismes és estrictament descriptiva: no es valora el grau de correcció dels neologismes documentats, tampoc es corregeixen els errors ni s’unifiquen les divergències d’ús (Observatori de neologia).

Diccionaris del català oral

«Eina de consulta dels diferents accents de l’estàndard oral de la llengua catalana. Ofereix les indicacions de pronúncia generals i específiques de cadascun d’aquests accents (alguerès, central, mallorquí, nord-occidental, rossellonès i valencià) i també un conjunt de fitxers d’àudio que n’exemplifiquen la realització» (DDCOR, «Presentació»)

«Projecte de dialectologia que es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans. Comprèn tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu general posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics, recollits entre els anys 1964 i 1978 segons els mètodes convencionals de la dialectologia» (ALDC, «Presentació»)

Diccionaris terminològics

  • CercaTerm: consulta de totes les fitxes terminològiques de les quals disposa el TERMCAT.

  • Diccionaris en línia: consulta de paraules d’especialitat dins el conjunt de diccionaris terminològics elaborats pel TERMCAT o amb el seu assessorament, agrupats en grans sectors temàtics.

  • Neoloteca: consulta dels termes normalitzats pel TERMCAT.

  • CercaCiT: consulta de termes especialitzats en ciència i tecnologia dins totes les obres recollides a BiblioCiT.

  • BiblioCiT: conjunt de diccionaris especialitzats en ciència i tecnologia que es poden consultar individualment.

«Aquesta biblioteca en línia conté bàsicament publicacions terminològiques de ciència i tecnologia de diferent tipologia (diccionaris, vocabularis, nomenclatures, manuals i altres) editades per l’Institut d’Estudis Catalans o vinculades a aquesta institució» (BiblioCiT).

  • UBTERM: consulta de termes especialitzats en diferents branques del saber.

«UBTERM és el portal de consulta dels vocabularis i diccionaris terminològics publicats pels Serveis Lingüístics i elaborats amb la participació del professorat i l’alumnat de la UB. Aquest portal conté una llista de tots els vocabularis i diccionaris continguts al portal i accés a cada obra i una eina que permet la cerca conjunta de termes de totes les obres contingudes al portal UBTERM» (UBTERM, «Presentació»).

  • Terminologia UPCTERM: consulta de terminologia científica i tècnica en diverses llengües organitzada alfabèticament o per àrea temàtica.

  • Justiterm: cerca de termes jurídics i administratius del castellà al català i del català al castellà. S’hi poden trobar termes i expressions jurídiques i administratives d’abast més general.

«La fitxa conté les locucions i els termes més utilitzats en l’àmbit jurídic i administratiu. Bona part d’aquestes formes ja apareixen en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i en altres obres bàsiques de referència. Altres termes i locucions han estat extrets de les resolucions de terminologia publicades oficialment i n’hi ha d’altres que, si bé no figuren en les obres esmentades, són pròpies d’aquest àmbit d’especialitat. Per facilitar la consulta de la fitxa, s’indexen alfabèticament les formes castellanes amb les corresponents equivalències en català» (Terminologia jurídica i administrativa, 2004:1).

  • Diccionari jurídic: consulta de lèxic jurídic antic i modern de tots els territoris de parla catalana.

«Diccionari enciclopèdic especialitzat que vol recollir els termes que formen part de les diverses disciplines del dret, com ara el dret públic, el dret civil, el dret penal, el dret processal, el dret canònic, el dret ambiental i el dret mercantil, entre altres. També inclou termes que pertanyen a la història del dret, ressenyes biogràfiques de juristes eminents ja traspassats que han tingut una producció científica destacable i conceptes jurídics de les diverses branques amb una definició breu —a l’estil de les definicions lexicogràfiques—, seguida d’una explicació enciclopèdica; i també conté entrades que només tenen aquesta definició breu, pel fet que la redacció del conjunt enciclopèdic està en curs. Igualment, hi podem trobar una abundant fraseologia jurídica, molt necessària per a la redacció, la correcció i la traducció de llenguatge jurídic, ja que totes les entrades de llengua catalana altres que els noms de persona tenen un equivalent o més en llengua espanyola» (Diccionari jurídic, «Presentació»).

Deixa un comentari